DIETARI SECRET

EL PIANISTA

2008-01-28T16:02:00.000+01:00

Vam arribar a casa, desprès d’una nit llarga, havíem anat a aquell bar, on el temps semblava que ens passava com si res. Com sempre vam demanar un parell d’ampolles de cava, per poder parlar tranquils, i entre xarrup i xarrup, poder fer un glop de la teva saliva. Vam parlar, vam parlar molt i de coses molt diverses. Al tornar cap a casa em vas ficar aquella música que saps que em posa tota xopa, ho feies expressament. Al arribar com deia, vas recordar que estàvem sols, que ningú ens podia molestar. Jo vaig anar cap a l’habitació, em vaig quedar nua del tot, mentre sentia com tu encara tenies ganes de tocar el piano que feia temps que t’esperava. Em vaig asseure al sofà, tota nua, per veure si així ho entenies... Em vas fer patir, pensava mentre tocaves el piano, que em tocaves a mi i això augmentava la meva calentor. Al final ho vas fer, et vas aixecar del taburet i vas decidir tocar-me, tal i com a mi m’agrada que ho facis. Els teus ulls em miraven com buscant una aprovació ja donada, vas fer-me l’amor amb aquella tendresa tant teva, tant del pianista que toca cada tecla al moment en que ho ha de fer, i que sap com ho ha de fer. Vas plenar la meva vulva de plaer intens, ens vam abraçar i ens vam adormir, pensant que el temps al despertar-nos no hauria passat.

AVUI

2008-01-24T18:41:00.001+01:00

Ahir a la nit no volia anar a dormir, creia que si no dormia el dia no arribaria mai. Però ha arribat. Avui és 24 de gener, avui m’havien de dir si el meu somni d’acabar la carrera d’una vegada per totes era factible o no.

I si, avui decididament era el meu dia. M’he aixecat, m’he posat les meves millors vestidures (per allò de si he de convèncer al professor que sigui anant mona que això motiva més...) i m’he aviat fins a la ciutat dels malsons, allà on un dia vaig començar els meus estudis amb molta il·lusió i on els he acabat amb molta desgana.

He entrat a la facultat morta de por, pensant en tot el que no podria fer, en com ho explicaria a la meva família, en massa coses... Al final he arribat davant la porta on m’esperava la meva nota, allà posada, amb tota la fatxenderia, com si em volgués ratar. He buscat el meu nou entre els altres alumnes i...

Un 6!! Un 6??????? No pots ser o aquest home s’ha trastocat o vaig fer un examen de puta mare!!! Suposo que les dos coses!!

L’alegria de veure que podia continuar endavant, amb tots el projectes de futur, ha estat tan gran que volia cridar, saltar, ballar, fer alguna cosa. M’he dit: Maria que estàs a la facultat hi aquí hi ha gent que et coneix!!

He tornat a casa plorant amb el cotxe, plorava d’alegria suposo, o potser plorava per no haver aprofitat prou, els anys d’estudi, que diuen que són els millors. No ho sé, només plorava.

DEMÀ...

2008-01-23T16:47:00.000+01:00

Tinc els nervis a flor de pell, me tornat a ofegar com ho feia mesos abans, sé que és una possibilitat que no he de descartar, demà tinc dos opcions, o acabar la carrera per sempre més i començar a ser allò que sempre he volgut ser, o caure en un forat, en un precipici del qual no en podré sortir fins al setembre i que farà endarrerir molt més tots els meus projectes de futur.

Demà, és un gran dia, demà me jugo la última carta que em queda, i jo amb la meva mala sort, segur que demà perdré totes les meves il·lusions i projectes en una maleïda partida de jocs, que ja fa massa temps que arrossego, sense treure’n profit.

Demà no arriba...

2008-01-22T11:22:00.000+01:00

Bon dia a tothom.
Avui dia 22 de gener em decideixo a crear un nou bloc en la meva vida.
Aquest serà un bloc amic, ja que les persones que m'haurien d'escoltar no ho fan, he creat aquest bloc perquè ell no em pot dir que no vol!!!

O sigui que si tens ganes de saber qui sóc, com sóc i què m'he passat a la vida, continua llegint i sino fes com si mai haguessis vist aquest bloc i marxa!!!!